Immigració i sindicalisme.
Hem de parlar!
«Amb tots els seus defectes, els sindicats han fet més per la humanitat que cap altra organització humana que hagi existit mai. Han contribuït més a la decència, l’honestedat, l’educació, el benestar col·lectiu i el desenvolupament humà que qualsevol altra associació de persones.»
- Clarence Darrow
Els espanyols primer?
És possible que, com a persona treballadora o fins i tot com a sindicalista, pensis que ja tens prou problemes i que els de les persones migrants no són responsabilitat teva, o potser et sentis identificada amb visions del tipus “primer els d’aquí” o pensis que, en el fons, tenen part de raó. Però deixa’ns dir-te una cosa…
Veure més
Un fantasma es mou pels aparells de les grans centrals sindicals: és la vella idea del segle XIX segons la qual «la immigració és l’exèrcit de reserva de la burgesia». Aquesta tesi ha paralitzat les principals organitzacions sindicals en un debat clau com és el de la gestió de la immigració.
Quan analitzem declaracions o notícies protagonitzades per líders sindicals, veiem que no tenen una posició clara ni còmoda sobre aquest tema. No poden alinear-se obertament amb tesis antiimmigració —com sí que ho fan el nacionalsindicalisme, el “rojipardismo” o el socialfeixisme— perquè són líders de sindicats de classe i internacionalistes. Però tampoc no poden oferir solucions clares i realistes a la situació de les persones migrades, ja que semblen assumir que la immigració perjudica el conjunt de la classe treballadora.
"Les dirigents sindicals no poden oferir solucions clares i realistes per a la situació de les persones migrants, perquè sembla que assumeixen l'antiga tesi que la immigració perjudica el conjunt de la classe treballadora."
Comparte
Fa un any, el Congrés dels Diputats (tots els grups excepte l’extrema dreta) va decidir finalment admetre a tràmit les més de 700.000 signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per la Regularització, impulsada pel col·lectiu migrant amb el suport de la societat civil organitzada. Tanmateix, les cúpules sindicals es van mantenir al marge del procés, més enllà d’algunes declaracions de suport i bones intencions.
Però és més preocupant encara que, sota un discurs de justícia social i solidaritat, alguns líders sindicals adoptin posicions que encaixen perfectament amb la lògica del «tancament de fronteres». Qüestionen la contractació de persones estrangeres —fins i tot quan tenen visat—, proposen el bloqueig migratori com a resposta a problemes estructurals del mercat laboral, i s’oposen tant a les contractacions en origen com a l’ampliació dels llocs de difícil cobertura.
A més a més, s’alinien amb el discurs governamental sobre la «migració circular», que, tal com està formulada, no és més que una forma d’explotació. D’aquesta manera, reforcen la idea d’una competència entre treballadors «d’aquí» i «de fora».
Dir «primer els d’aquí» no és exactament el mateix que dir «els espanyols primer», però tampoc no és un pas en la direcció contrària. En aquest context, haver aconseguit reunir més de 700.000 signatures és, sens dubte, una fita heroica.
"Alguns dirigents sindicals estan adoptant una postura totalment compatible amb la lògica del «tancament de fronteres» i reforcen la idea d’una competència entre persones treballadores «d’aquí» i «de fora»."
Comparte
Com a treballador, o fins i tot com a sindicalista, potser penses que ja tens prou problemes i que els de les persones migrades no són els teus, o potser et generen simpatia certes visions o creus que tenen part de raó. Però deixa’ns dir-te un parell de coses:
- Ja és així, «primer els d’aquí»: la legislació espanyola ja prioritza la contractació de persones locals i, per pura lògica empresarial, ningú no gasta recursos a buscar mà d’obra a milers de quilòmetres si pot cobrir el lloc en les mateixes condicions localment. És molt temptador i intuïtiu pensar que prioritzar exclusivament qui ja resideix acabarà amb l’atur. No obstant això, qualsevol persona que hagi buscat feina o qualsevol empresa que hagi intentat cobrir un lloc sap perfectament que el mercat laboral és molt més complex, fragmentat i imperfecte del que pot semblar a primera vista. Paradoxalment, poden coexistir alts nivells d’atur amb manca de mà d’obra disponible en certs sectors. Els fluxos migratoris continuaran mentre hi hagi guerres, desastres i desigualtats estructurals; mentre sectors com el camp, les cures o la tecnologia requereixin mà d’obra que l’oferta interna no pot satisfer; i mentre migrar continuï sent una constant humana. Prohibir-ho només alimenta la irregularitat, regalant a les elits econòmiques una reserva de treballadors sense drets, forçats a acceptar la precarietat extrema, la qual cosa perjudica encara més els salaris i la qualitat laboral.
"El discurs de «primer els d’aquí» només alimenta la irregularitat, regalant a les elits econòmiques una reserva de treballadors sense drets i forçats a acceptar una precarietat extrema, cosa que deprimeix encara més els nostres salaris i la qualitat laboral."
Comparte
- Si el Primer de maig ha tingut mai algun sentit per a tu, probablement et preocupa l’avenç global del feixisme. Doncs bé, no pots ignorar que aquest tipus d’idees han estat el cavall de Troia a través del qual ha entrat l’extrema dreta arreu. Quan els líders dels sindicats de classe no només fan front a aquest discurs, sinó que n’adopten elements com el marc de «els espanyols primer», només és qüestió de temps que l’extrema dreta arrasi amb els nostres drets laborals i amb la democràcia.
"La derrota del sindicalisme en el debat migratori s’està produint per incompareixença. Necessitem vies legals per entrar, residir i treballar al nostre país amb garanties laborals i igualtat de drets."
Comparte
Per què en 20 anys el teu sou real no ha pujat?
Els nostres salaris no han estat estancats durant 20 anys «per culpa de les persones migrants», sinó perquè aquestes arriben sense els mateixos drets que tu. El capital no utilitza les persones migrants per mantenir baixos els salaris: utilitza la manca de drets de qui migra…
Veure més
Els sindicalistes de base són qui millor poden recordar a la direcció el paper històric que han tingut i continuen tenint els sindicats: transformar la misèria i la desesperança en esperança i progrés. Van conquerir la jornada de vuit hores, van prohibir el treball infantil i van aconseguir el dret al descans setmanal. Avui, més que mai, necessitem sindicats forts que portin fins al límit el camp del possible i lluitin per victòries concretes com la reducció progressiva de la jornada laboral.
La immigració ens beneficia a tothom, però l’absència de mecanismes regulats d’entrada només enriqueix unes quantes. Els nostres salaris no fa 20 anys que estan estancats «per culpa dels immigrants», sinó perquè aquestes persones arriben sense els mateixos drets. Si les persones que entren a l’Estat espanyol gaudissin de drets laborals, si hi hagués regulació estricta, inspeccions reals, inversió en integració i els qui més tenen paguessin el que els pertoca, moltes no formarien part d’una massa explotable i ostatge de les grans fortunes. Fortunes que enriquim més cada mes amb els nostres sous.
"Els nostres salaris no han estat estancats durant 20 anys «per culpa de les persones migrants», sinó perquè aquestes persones arriben sense els mateixos drets que tu."
Comparte
La tesi segons la qual «la immigració fa baixar els salaris i perjudica els treballadors» no només obre el camí al feixisme, sinó que està força desfasada. L’economista Branko Milanović explica a Global Inequality com la realitat és sempre més complexa.
En contextos amb sindicats forts, impostos progressius i drets laborals universals (independentment de l’origen de la persona treballadora), la immigració té un impacte positiu sobre les condicions de les classes populars, i la riquesa generada pel conjunt de persones treballadores —autòctones o migrades— es redistribueix. Només en mercats laborals desregulats, on l’arribada de mà d’obra sense drets pot empènyer els salaris a la baixa (també en sectors qualificats), es produeix un empobriment general. En economies capitalistes sense regulació sòlida, la inseguretat de les persones migrades es fomenta i s’explota per maximitzar els guanys de les elits.
"Amb sindicats forts, la immigració té un impacte positiu sobre les condicions de les classes populars, i la riquesa generada per les persones treballadores —autòctones o migrades— es redistribueix."
Comparte
Els efectes de la immigració depenen de les polítiques laborals i fiscals. El problema no és l’excés de migració, sinó la manca de redistribució basada en la justícia fiscal, la protecció laboral i la regulació de sectors econòmics extractius. Sense això, les persones migrades es veuen condemnades a la irregularitat i s’alimenta un cicle d’explotació: el capitalisme financer desregulat utilitza la migració insegura i sense drets per reforçar privilegis de classe.
La confrontació veritable no és entre «migrants i autòctons», sinó entre capital desregulat i classe treballadora. El capital monopolístic es nodreix de la inseguretat migratòria per trencar la unitat i empobrir la classe treballadora. Com exposen Saskia Sassen, David Harvey, Nicholas De Genova, Harsha Walia, Hein de Haas i nombrosos informes d’organismes internacionals: el capital no fa servir les persones migrades per abaixar els salaris, sinó que fa servir la seva manca de drets.
"L’absència total de mecanismes regulats d’entrada no és un error del sistema, sinó una peça essencial per a l’acumulació de riquesa de les elits i per al nostre empobriment."
Comparte
Així doncs, la immigració no és responsable de l’estancament salarial de les darreres dues dècades. De fet, si es regularitzés, podria ser un autèntic factor de redistribució de la riquesa… i és precisament per això que no es regularitza. El sector de l’hostaleria n’és un exemple clar: la patronal es queixa de falta de personal, però això es deu a condicions laborals insuportables que només es poden mantenir privant de drets les persones migrants. La migració amb drets no amenaça els salaris: amenaça qui necessita mà d’obra sense drets per maximitzar els beneficis i sostenir sectors econòmics de baixa productivitat. L’absència total de mecanismes regulats d’entrada no és un error del sistema: és una peça clau per a l’acumulació de riquesa de les elits i per al nostre empobriment. En el fons, les persones migrades són la cara més visible d’un sistema que necessita desesperadament la nostra força de treball però no reconeix la nostra humanitat.
"Si es regularitzés, la immigració podria ser un autèntic factor de redistribució de la riquesa… i és per això que no es regularitza."
Comparte
¿Qué hacer?
Defensar els drets laborals universals enforteix les organitzacions sindicals, alhora que millora les condicions de tota la classe treballadora. És una tasca urgent. No podem perdre temps cedint terreny al somni de l’extrema dreta de frenar la migració…
Veure més
El que necessitem són sindicats forts i compromesos amb els drets des del primer moment. Defensar els drets laborals universals enforteix les organitzacions sindicals i millora les condicions de tota la classe treballadora. És una tasca urgent en què no podem perdre temps cedint davant el somni de l’extrema dreta d’eliminar la immigració —una estratègia que, com veiem al Regne Unit o als EUA, només empitjora els problemes. Atacar bocs expiatoris imaginaris no resol els problemes estructurals: cal afrontar aquests reptes amb propostes concretes i efectives.
"Defensar els drets laborals universals enforteix les organitzacions sindicals i millora les condicions de tota la classe treballadora."
Comparte
Per això, cada obstacle a la migració regular equival a donar via lliure a l’explotació sense límits. Les 700.000 persones signants de la Iniciativa Legislativa Popular exigeixen precisament reescriure unes regles que han condemnat la classe treballadora —migrada o no— a una pèrdua constant de drets durant vint anys. O trenquem la frontera fictícia entre «els de dins» i «els de fora» i construïm un sindicalisme fort, internacionalista i solidari, o seguirem facilitant l’avenç de l’extrema dreta i esdevenint còmplices del nostre propi empobriment. La solució per aturar i revertir la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora és la redistribució de la riquesa. I, si volem que els nostres sindicats actuïn perquè la immigració pugui ser un vector d’aquesta redistribució, hem de pressionar les nostres direccions sindicals per aconseguir:
"Per frenar i revertir la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora, necessitem que els nostres sindicats actuïn perquè la migració pugui ser un vector de redistribució de la riquesa."
Comparte
- Un suport ferm a la ILP per la regularització i a altres iniciatives de la societat civil organitzada. Els sindicats de classe han de donar-hi suport sense ambigüitats, amb campanyes i mobilitzacions. Aquesta ILP és una oportunitat històrica per corregir dècades de legislació improvisada i ineficaç. S’ha d’aprovar i, l’endemà, començar a treballar perquè sigui la darrera que calgui.
- Universalitzar els drets laborals per reduir la precarietat. El problema no és «la mà d’obra que arriba», sinó la manca de protecció que reben. Reforçar la inspecció laboral i sancionar qui exploti persones migrades milloraria les condicions i els salaris de tothom.
- Crear mecanismes d’entrada, residència i treball regulats per a les persones inmigrants que beneficiaran a tota la classe treballadora.
- Exigir reformes fiscals i redistributives que beneficiïn la majoria social. Les persones migrades paguen impostos com l’IVA, però sense papers no poden pagar impostos progressius com l’IRPF, fet que no només els nega drets com la jubilació, sinó que afavoreix les rendes més altes.
- Reconstruir la força del sindicalisme amb una perspectiva internacionalista: fomentar l’afiliació de persones migrades —fins i tot en situació irregular—, crear aliances amb sindicats dels seus països d’origen i reconèixer l’economia informal per combatre conjuntament l’explotació global.
- Teixir complicitats amb altres moviments socials (antiracisme, feminisme, ecologisme) per frenar l’extrema dreta i reforçar la defensa dels drets universals.
"De debò tenim més por d’enfrontar-nos als superrics que de ser còmplices del nostre empobriment mentre deixem que l’extrema dreta faci servir la immigració per arribar al poder?"
Comparte
Si formes part d’un sindicat, aprofita aquest Primer de Maig per portar aquest debat a la teva secció. Pregunta quines accions concretes s’estan impulsant per donar suport a polítiques públiques que garanteixin els drets laborals universals i estableixin mecanismes regulats d’entrada, residència i treball per a les persones migrades. És hora que les nostres organitzacions esdevinguin veritables forces de canvi.
"Els mecanismes regulats d’entrada, residència i treball per a les persones migrants milloren les condicions de tota la classe treballadora."
Comparte
La solució per frenar i revertir la pèrdua de poder adquisitiu de la classe treballadora és la redistribució de la riquesa. Si volem que els nostres sindicats actuïn perquè la migració pugui esdevenir un vector de redistribució, aleshores fem bé en pressionar les nostres dirigents sindicals per aconseguir:
1.
Un suport ferm a la ILP per a la regularització i a altres iniciatives de la societat civil.
2.
2.Universalitzar els drets laborals per reduir la precarietat.
3.
Crear mecanismes regulats d’entrada, residència i treball per a les persones migrants en benefici de tota la classe treballadora.
4.
Exigir reformes fiscals i redistributives que beneficiïn la majoria social.
5.
Reconstruir la força del sindicalisme des d’una perspectiva internacionalista.
6.
Teixir complicitats amb altres moviments socials.
De debò tenim més por d’enfrontar-nos als superrics que de ser còmplices del nostre empobriment mentre deixem que l’extrema dreta faci servir la immigració per arribar al poder?
Si formes part d’un sindicat, aprofita aquest Primer de Maig per portar aquest debat a la teva secció. Pregunta quines accions concretes s’estan impulsant per donar suport a polítiques públiques que garanteixin els drets laborals universals i estableixin mecanismes regulats d’entrada, residència i treball per a les persones migrades. És hora que les nostres organitzacions esdevinguin veritables forces de canvi.
